Altea
Una claror mística es
dipositava
per a sobra les columnes de
la terrassa, donava la sensació de la lluminària del pessebre de
Belen.
El reflex de la lluna copiat a les aigües de la mar, marcava
unaampla estela lluminosa. A l’altra banda, com si foren llavors
germinant surtin de la terra, el poble amb les cassetes blanques,
els carrerons estrets, uns fanals aquí i allà, com una processió fins
a la fantàstica església; les belles cúpules enrajolades de rajoletes
blaves, li donaven un encant especial, agermanant-se amb el
color de la mar, fosca a aquella hora de la tarda, casi nit.
L´aire enriallar-se, s’esforçava per mantenir la calidesa
a l’ambient,
participant complaent en la pau joiosa de aquella tarda d’estiu
participant complaent en la pau joiosa de aquella tarda d’estiu
Les pupil·les encara que a passat el temps, conserven
aquesta
imatge a la memòria, com un tesor in-esborrable.
imatge a la memòria, com un tesor in-esborrable.